Ou dur

Vols aprendre a fer un ou dur? Una recepta que sovint s’acompanya de dubtes; per exemple en els minuts que s’ha de coure, com s’ha de bullir…

Una recepta amb molts trucs que us ajudarà a fer l’ou dur perfecte!

Per fer l’ou dur,  la primera de les coses importants és que tant l’ou com l’aigua que hi poseu, han de tenir (més o menys) la mateixa temperatura. D’aquesta manera, evitarem canvis extrems de temperatura que puguin provocar el trencament de l’ou.

Un dels altres elements que s’ha de tenir en compte és el temps de cocció. Aquest, no pot superar els 12  minuts i just després cal refredar-los. Un excés de cocció pot provocar la formació de sofre en les parets del rovell i tenir un aspecte no gaire agradable. I perquè els ous es pelin bé, és millor que no siguin molt frescos; això passa perquè al llarg del temps, l’ou va perdent aigua,  genera una petita acumulació d’aire entre la closca i la membrana que ens anirà molt bé per pelar-lo.

Els ous durs es conserven a la nevera. La millor manera de conservar-los és amb la seva closca (sense pelar-los). D’aquesta manera, els ous poden arribar a conservar-se fins a una setmana. Si els voleu guardar ja pelats, cal  ficar-los en una carmanyola hermètica amb aigua freda dins la nevera; cada dia caldrà canviar-la i d’aquesta manera podran arribar a durar 5 dies.

Sobretot! No poden estar més de dues hores a temperatura ambient!

Els ous bullits es poden classificar segons el temps de cocció: l’ou passat per aigua (no passa dels 4 minuts), l’ou mollet (5 minuts), i finalment, l’ou dur (10-12 minuts).

Depenent del temps de cocció, també variarà la seva textura, com més temps, més cuit.

En el cas de l’ou dur, si fem 10 minuts, aconseguirem el rovell una mica menys cuit que als 12, i tindrà més color.

Per servir-los, es poden amanir amb oli i sal i menjar-los així mateix. També es poden posar en moltes amanides, o fins i tot, es poden farcir amb alguna salsa...